ANÀLISI LEXICOMÈTRICA

               1. INTRODUCCIÓ

Aquesta activitat té com a objectiu realitzar una anàlisi lexicomètrica a partir de la informació recopilada de dos blocs diferents que parlen i tracten sobre el feminisme i les diferències de gènere, sense oblidar-se de la violència de gènere que cada dia és més freqüent en la nostra societat.

Desprès d’haver llegit molts blocs i analitzat detingudament quina tipologia s’adequa millor al meu objecte d’estudi, he decidit triar el bloc d’una activista força coneguda com és la Lidia Falcón   i el bloc coordinat per Isabel Valdés  que té al diari El País. 

He triat 6 articles diferents de cada un d’aquests blocs que porten per títol:

BLOC DE LÍDIA FALCÓN	BLOC DEL DIARI “ EL PAÍS”
Las categorias que matan	Él quiere ponerse malles, ella ser fontanera
Politizar el feminismo	El Corán utiliza un lenguaje inclusivo, hoy Alá diría “ portavoza”
El triunfo del 8 de marzo ( y las necedades que se han dicho)	“La niña sin miedo” se plantará frente a la sede de Wall Street
Huelga de mujeres	Soy feminazi?
Quién mató a Mame Mbaye?	Solo mujeres
Mujeres de la II República	De Alcàsser a la Manada: ellos violan, matan, o ambas, y ellas tienen la culpa

Per realitzar aquest anàlisi s’ha utilitzat el programa AntConc.

             2.  ANÀLISIS LEXICOMÈTRICA

En primer lloc, s’han analitzat els articles extret del bloc del diari El País.

En aquests podem observar que els 3 lemes més utilitzats han estat dona, homes i feminisme. Tot i que s’ha lematitzat el corpus i d’aquesta lematització han sortit dos dels lemes més emprats, cal dir que quan es va fer l’anàlisi de paraules més utilitzades van sortir les mateixes en les primeres posicions. 

Referent a la riquesa lèxica, ens trobem amb un 0’58[1], això vol dir s’han utilitzat diferents mots per referir-se al mateix aspecte, tot i que potser la riquesa lingüística no és molt elevada.

Per altra banda, hem volgut analitzar la freqüència amb la que apareixen juntes certes paraules. És a dir, aïlladament ja hem vist quines són les paraules més emprades, però donant un pas més enllà, hem analitzat quins són els n-grames més destacables i les combinacions més emprades són: “llenguatge inclusiu”, “contra la igualtat” i “discriminació per raó de sexe”, quelcom que no crida gaire l’atenció donada la temàtica del bloc.  

Arribats a aquest punt, passarem a parlar del bloc de Lídia Falcón.

En aquest les paraules més emprades són: dones, feminisme i gènere, quelcom molt semblant al bloc anteriorment analitzat. A nivell de riquesa lèxica, aquest es troba en un 0’61, un resultat una mica superior al bloc coordinat per Isabel Valdés.

Els n-grames més destacables han estat: “escletxa salarial”, “el moviment feminista” i “contra la violència de gènere”. La qual cosa ens mostra un bloc activista amb una alta càrrega reivindicativa.

Per altra banda, tot investigant les opcions d’anàlisis que el programa Antconc ens permet realitzar, hem pogut veure que a nivell de concordança cada cop que s’utilitza el mot esquerre és per referir-se als partits polítics d’aquesta ideologia.

Per últim, s’ha decidit analitzar en conjunt tots els articles per veure si els resultats diferien. Primerament, cal dir que les paraules claus coincideixen amb les tres que ho eren al bloc de Lídia Falcón; quelcom semblant passa amb les seqüències de paraules més repetides que són: “el moviment feminista” i “la violència de gènere”.

Per altra banda, a nivell de riquesa lèxica, el fet de analitzar els articles conjuntament no afavoreix aquesta ja que baixa al 0’53. És cert que és quelcom molt complicat quan l’eix central a partir del qual giren tots els articles és el feminisme. Al cap hi ha la fi, quan s’analitza un tema determinat les paraules emprades solen ser molt semblants i no difereixen gaire, tot i que l’article l’escriguin persones diferents.

      3.    CONCLUSIÓ

Pel que fa els blocs analitzats cal comentar que en tots els articles ens hem trobat amb dones preocupades per la situació actual del seu gènere i de la política, en general. El moviment feminista i la lluita per la igualtat de gènere és una constant que es repeteix al llarg dels mesos en tots els articles analitzats, així com també ho és la preocupació respecte la violència de gènere que ha augmentat en les darreres dècades.

Tot i així, el bloc de Lídia Falcón és molt més reivindicatiu i en certa manera dels seus articles es desprèn que l’opinió de l’escriptora no es queda en una pantalla, sinó que lluita, defensa i actua en favor de la igualtat de la dona.

Per últim, cal dir que aquesta anàlisi lexicomètrica ha estat possible gràcies al programa AntConc. Una eina que ens mostra les paraules i estructures més emprades en un text. Ens permet establir relacions entre mots i obviar aquelles paraules que no tenen cap mena de valor terminològic. A més a més, és una eina molt útil per analitzar l’estil de les autores dels articles, així com per reflexionar sobre la realitat i el neguit sobre un tema concret.

          4. BIBLIOGRAFIA

·    Navarro, Borja. (2014) Guia ràpida de anàlisis de corpus (con AntConc). Universitat d’Alacant

·         https://elpais.com/agr/mujeres/a/  última visita: 25/5/2018

·         http://blogs.publico.es/lidia-falcon/  última visita: 25/5/2018

---

[1] La riquesa lingüística es valora entre 0-1, sent 1 la màxima puntuació. Per poder valorar el més objectivament aquest aspecte s’han utilitzat textos molt semblants en quant a quantitat de paraules.

NETFLIX i la resta

Hola,
Aquest post no té gaire a veure amb els anteriors però durant aquest curs i arrel de l'assignatura de cinema em vaig donar d'alta a diferents plataformes que tenien continguts multimèdia, especialment pelis i sèries i la veritat és que ha estat un gran descobriment.
Amazon Prime està molt bé però tot just comença i encara no hi ha gaire varietat, Netflix és l'arxiconeguda i la plataforma de les sèries per excel·lència, HBO és la segona gran opció si Netflix no t'enamora i Filmin és la gran plataforma per veure pel·lícules de culte, alternatives o velles obres d'art.

Així doncs, Netflix ha estat la meva preferida, tot i que Filmin també ha estat un gran descobriment!
He pogut veure diferents sèries i us vull deixar una petita recomanació i sobretot acceptaré qualsevol suggerència. Aquesta recomanació no està per ordre de preferència, sinó tal i com m'anaven venint al cap.

S'han de veure:
1. Por trece razones
2. La casa de papel
3. Orange is the new black
4. Prison Break
5. Narcos
6. Como conocí a vuestra madre
7. Las chicas del cable
8. Blacklist
9. Como defender a un asesino
10. Sense 8
11. Dexter


Què en penseu? heu vist alguna?

SANT JORDI I ELS LLIBRES DIGITALS!

En l'era cibernètica, on la tecnologia ens envolta per tot arreu arriba un tal Jordi i ens atura...
Per un dia el paper guanya a la pantalla...la realitat supera la ficció... les persones volten i s'envolten dels éssers estimats i es refugien en els llibres per fer volar la imaginació!
LLIBRES... objecte que tendim a creure que és obsolet però que en dies com avui ens recorda que està més present que mai en l'imaginari col·lectiu!
Deixeu-me creure que per moltes noves pantalles que apareguin i per molta tactilitat i interacció que es pugui produir... un llibre sempre serà un llibre i Sant Jordi ens recordarà cada any la sensació indescriptible que té el fet de passar pàgines per veure com continua la "nostra història".
L'olor que desprenen les seves pàgines i el fet d'esdevenir en tresors col·leccionables a les prestatgeries de casa... serveixen per pal·liar l'alt preu en comparació amb l'electrònic o el fet d'haver-se de comprar un bolso més gran per poder dur-lo a tot arreu!

QUÈ EN PENSEU? VOSALTRES TAMBÉ SENTIU LA MÀGIA DE TENIR UN BON LLIBRE ENTRE LES MANS? O JA SOU TAAAAAAAAAAAAAN HIPERTEXTUALS QUE US HEU PASSAT AL LLIBRE ELECTRÒNIC?

ELS MEMES

Ximi Reilly (2017,12,14) recuperat de http://facebook.com

Aquesta entrada en el bloc tracta sobre els MEMES i concretament sobre un meme que em van  reenviar i que em va crear tal indignació que vaig decidir en el seu moment investigar-lo i utilitzar-lo com a eina d'anàlisi en una altra assignatura.
Amb aquest pretenia fer  una reflexió sobre els mitjans de comunicació en la societat contemporània, la cultura de masses i la cultura popular. Per això analitzaré aquest MEME des de la perspectiva intertextual  ja que aquesta ens permetrà veure el paper que juguen les xarxes socials en el entramat dels mitjans de comunicació i el sentit de la producció i el consum d’imatges.

Per començar, cal descriure aquest meme. En ell apareix un home amb uns tirants grocs i vermells que té una mà alçada i una expressió de sorpresa. Si observem amb atenció, ens adonarem que és un “meme-zoom” un meme que a primer cop d’ull sens presentaria només el que trobem dins del requadre negre que representa la televisió i el que s’està informant i, posteriorment ens permetria veure tot el que hi ha al darrera de la noticia i que a priori canviaria el significat de la notícia.

Josep Lluís Fecé Gómez, defensa que la comunicació s’estudia a partir de les dinàmiques en les que es produeixen[1]. Així doncs, per analitzar aquest MEME una de les primeres coses que cal observar detingudament és la seva font, el MEME de referència correspon a un compte de Facebook gestionat per Ximi Reilly. Aquest és dibuixant i propietari d’una botiga de còmics. Pels seus posts en Facebook i Twitter podem parlar d’un jove d’ideologia anàrquica i sobretot un gran crític dels polítics que actualment governen l’Estat, com també dels mitjans de comunicació.

Partint d’aquest fet, la intenció que tenia aquest MEME és multidireccional. M’explico, en primer lloc, critica directament una cadena de televisió ja que segons Ximi R, no està donant la informació completa d’una notícia, sinó que està manipulant aquesta, sesgant-la i mostrant només allò que a priori sembla que l’interessa a la cadena. D’aquesta manera connecta  la cadena amb una ideologia de dretes o fins i tot feixista. De fet, és una forma molt directa de senyalar complicitats. Segons l’autor, la cadena mostra només allò que vol en funció dels seus interessos propis i, com es completament oposat al pensament de l’autor d’aquest MEME, ell ho critica mitjançant aquest i d’aquesta manera, tal com diu Stuart Hall[2], els MEMES en general, i aquest en particular, intenten donar una representació adequada al marc mental que es vol implementar sobre un determinat fet.

Per altra banda, actualment, on els nacionalismes estan més presents que en altres èpoques, interessa “vendre” que l’atac s’ha produït únicament pel fet de ser espanyol. Tot obviant que Víctor López, l’home que portava els tirants, era simpatitzant de la Falange espanyola. Justament, és això el que denuncia l’autor del MEME, que no es doni tota la informació del fet que es produeix a Saragossa i només es destaqui aquella part que a priori crearà alteració, conflicte i més distanciament entre les parts afectades. De fet la primera vegada que aquesta cadena dóna la notícia sembla que ha estat un català el que ha comés l’atrocitat. I això em porta a reflexionar sobre els conceptes de poder i veritat. La televisió un mitjà tan potent i de tanta difusió pot convertir en veritat qualsevol informació que es transmeti, però els MEMES també ja que compten amb el poder de les xarxes socials i la seva difusió és igual o més potent que la televisió. De fet, aquest MEME ja s’havia compartit més de 5000 vegades el mateix dia de creació. La realitat és que MEMES com aquest van provocar que hores més tard que sortís la primera notícia, es comencés a parlar de qui era Víctor López, quina era la seva ideologia i què va provocar la baralla que el va portar al fatal desenllaç; quelcom que no s’havia plantejat quan es dóna la informació per primer cop. Sigui quina sigui la veritat, el fet que el MEME fos viral va fer que aquest arribés a tota mena de receptors, i això va comportar que molta gent donés el meme per fals i manipulador – lectura d’oposició-[5 però molts altres, com les cadenes de televisió que no són les que surten al MEME, se’l van creure –lectura dominant- i van reeditar la notícia. També, com sempre succeeix, va haver-hi receptors que  dubtaven i no serien capaços de posicionar-se sobre la veracitat o no del MEME –lectura negociada-.  

Arribats a aquest punt, cal dir que probablement l’emissor pretén despertar consciències però evidentment afins a la seva visió i ideologia, i això ens porta a qüestionar l’escola de Frankfurt des de l’autonomia de la cultura. És a dir, malgrat una ideologia dominant que pretén imposar-se, el públic dels MEMES que és heterogeni el consumeix, construeix el seu propi significat en funció dels seus coneixements i per tant pot ser productor d’altres significats alhora. Això ens demostra que s’ha acabat amb el sistema hegemònic i s’han descentralitzat els canals d’informació. A més a més, cal afegir que aquest MEME es pot treballar des del context de la producció i de la recepció, però també des del context de la comunicació on emissor i receptor es preocupen de l’actualitat del nostre país i que s’extrapola en la visió del MEME.



CONCLUSIÓ

L'emissor fa ús de les noves tecnologies i des d'una posició de poder -a priori-, controla molt bé tots els processos, la producció, la representació, la identitat, el consum i la regulació. Els artefactes culturals dins la xarxa naveguen i són interpretats lliurement. La majoria dels receptors en veure la imatge comparteixen sentits i conceptes. Seguint aquesta línia, es pot afirmar que el MEME és un producte cultural, en el sentit que som capaços d’entendre’l perquè hi ha una sèrie de significats compartits implícits en la nostra cultura. És a dir, segons l’apropament estructuralista, el significat no es desprèn tan del MEME en si mateix, com de la nostra societat que dóna un significat concret al text i a la imatge. Com diu Berger, la nostra percepció de la imatge depèn de la nostra manera de veure ( Berger, 2011).

En segon lloc, el missatge que transmet el MEME és un clar exemple de com es pot manipular a la cultura de masses, o millor dit a la cultura popular. I això ens porta a reflexionar sobre si els MEMES són una de les eines que serveixen per adoctrinar al segle XXI. Cal però ser optimista i pensar que donat que els MEMES viatgen per tot arreu i presenten emissors i receptors ben diversos la informació d’aquests és variada, no únicament d’una ideologia i això acabarà formant ciutadans més crítics i que seran més reflexius davant de qualsevol notícia que se’ls hi presenti través de qualsevol mitjà. Malgrat que, és evident que estem més predisposats a acceptar el  contingut de les notícies, en funció de que s'ajustin, més o menys, a la nostra ideologia.

Per acabar, cal comentar que en el cas d'aquest MEME cal tenir la capacitat d'anar més enllà i veure que els significats responen a unes pràctiques socials. L'escrit et posiciona en un moment i la imatge qüestiona directament la llibertat de premsa, hi ha una articulació i una associació que agafa sentit en la interpretació. Baudrillard situa aquest estat com el de la hiperrealitat, on el MEME qüestiona la notícia i especialment els mitjans de comunicació. Com diu aquest autor, tot és un simulacre on les regles de joc no tenen un marc definit, i la representació esdevé realitat ( Baudrillard, 1978).

---

[1]Fecé, J.L. ( 2017) El circuit de la cultura. Comunicació i cultura popular. Pàgina 46. Barcelona:UOC. 

[2] HALL, Stuart. (1997) Representation: Cultural Representations and Signifying Practices. London, Sage Publications, Cap 1. Pàgina 14. Londres.

[3] HALL, Stuart. (1997) Representation: Cultural Representations and Signifying Practices. London, Sage Publications, Cap 1. Pàgina 16. Londres.

[4] Sausurre fa referència a la diferenciació binària com un aspecte clau que possibilita la significació. A més a més, Guarné ens parla de la necessitat que tenim de classificar, d’encasellar. Una necessitat nostra que ens permet guanyar seguretat vers allò desconegut i que dota a allò diferent de certa connotació negativa.

[5Fecé, J.L. ( 2017) El circuit de la cultura. Comunicació i cultura popular. Pàgina 13. Barcelona:UOC

LA TEORIA DEL CAOS i la síndorme de pèrdua global

Llegint a Joan Campàs i la teoria del caos... m'he vist de sobte navegant per Internet i buscant més informació que m'ajudés a aclarir els conceptes i a entendre d'una millor manera tot aquest entramat!
De sobte, m'he trobat amb aquest vídeo que resulta molt clarificador i crec que pot ser d'utilitat per a aquelles persones que també estiguin estudiant aquest tema!

Per últim, m'agradaria compartir amb vosaltres una petita reflexió...
És curiós com els estudiants hem canviat la nostra manera d'estudiar... o si més no, com a mínim, jo veig molta evolució en la Laura de fa 20 anys i en l'estudiant actual.
Ara no sóc incapaç d'estar llegint quelcom sense buscar vídeos, imatges, comentaris o altres fonts que parlin del mateix que jo estic estudiant... Si a això li afegim que per fer-ho utilitzo Internet i que començant buscant una cosa acabo aprenent i investigant d'altres que no tenen res a veure amb la recerca original...  el que tinc molt clar és que la síndrome de pèrdua global és una realitat per mi, com diu Joan Campàs " el gran problema dels hipertextos rau, doncs, en la potencialitat de pèrdua davant un entorn del qual no coneixem límits"
Començo a sospitar que la hipertextualitat és més present del que jo creia...

LA HIPERTEXTUALITAT I LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

LA HIPERTEXTUALITAT I LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES 

Abans d'entrar en matèria, podríem dir tot parafrasejant a Joan Campàs que el hipertext és “una proposta d’organitzar la informació de tal manera que es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencialment”.

Per altra banda, quan parlem d’intel·ligències múltiples ens referim a que existeix més d’un tipus d’intel·ligència, concretament vuit, que es relacionen entre elles. El més habitual és que estiguin més desenvolupades tres o quatre.

Però, què tenen en comú aquests dos aspectes?

A priori res, però desprès d’haver llegit força sobre aquests dos conceptes. Al meu parer, hi ha més elements que els uneixen del que sembla.

Les intel·ligències logicomatemàtiques i lingüístiques han tingut més rellevància sempre, però en l’actualitat ens estem adonant que hi ha múltiples maneres de representar la realitat, hi ha més d’un tipus d’intel·ligència i sobretot més d’una manera, més d’un camí per arribar al coneixement ja que les intel·ligències estan connectades i és retroalimenten, creen noves xarxes de connexió i ens permeten anar assimilant nous conceptes que pensàvem que no seriem capaços d’entendre. I, això no deixa de ser un mirall de l’hipertextualitat. No creieu?

Imatge extreta de: http://ideasparaprofes.com/inteligencias-multiples 

Ens introduïm en la hipertextualitat. Serà això?

https://www.youtube.com/watch?v=poCTWbApHl0